Mur de Berlín
EL MUR DE BERLÍN
El mur de Berlín (la propaganda de l’RDA el considerava un “mur de protecció antifeixista”, en altres llocs també va ser anomenat “mur de la vergonya”) era part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l’RDA del de1961 al 9 de novembre de 1989. És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d’Alemanya. Almenys 86 persones van morir a mans de les forces de seguretat de l’RDA mentre intentaven fugir cap a l’Oest. Altres fonts parlen d’un mínim de 238 morts, incloent-hi els morts en accident.
Anys previs al mur de Berlín
Després del final de la Segona Guerra Mundial el 1945, i segons l’Acord de Iatla dels Aliats, Alemanya fou dividida en quatre zones d’ocupació, controlades i administrades per l’URSS, els EUA, el Regne Unit i França respectivament. De la mateixa manera, Berlín, en qualitat d’antiga capital del Tercer Reich, va ser dividida també en quatre sectors. Al mateix temps va començar l’anomenada Guerra freda entre els blocs capitalista i comunista. Berlín es convertí en un punt calent de les agències d’espionatge tant de l’est com de l’oest. El 1948, a causa del bloqueig de Berlín per part de la Unió Soviètica, va sorgir la primera gran crisi.
Quan el 1949 es van fundar les dues repúbliques alemanyes, hom començà a vigilar la zona fronterera, i la divisió es feia cada cop més patent. Totes dues administracions van enviar a la frontera, en primer lloc, policies i soldats duaners; posteriorment l’RDA va construir-hi una tanca. Formalment, Berlín tenia l’estatus de zona desmilitaritzada i era independent de tots dos estats alemanys; a la pràctica, això no tenia gaire significat: Berlín Oest s’anava acostant a la categoria d’estat federat de l’RFA i Berlín Est esdevenia capital de la República Democràtica.
Amb l’intensificació de la Guerra freda, que comportà entre d’altres coses l’embargament de CoCom contra el bloc soviètic, una petita guerra diplomàtica, i l’amenaça militar permanent, el govern oriental va tancar les seves fronteres. Aquest tancament s’estengué entre tots dos blocs de la Guerra freda: el Pacte de Varsòvia i l’OTAN.
Amb la fundació de l’RDA, cada any més ciutadans orientals passaven la frontera cap a l’oest, especialment a Berlín, on la frontera enmig de la ciutat era molt difícil de controlar, cosa que no passava a la frontera interalemanya. Entre 1949 i 1961, aproximadament 2,6 milions de persones van abandonar l’RDA, d’entre les quals només 47.433 la primera quinzena d’agost de 1961. Berlín Oest era, a més, el lloc de pas també per a molts polonesos i txecs cap a l’oest. En molts casos es tractava de joves amb formació superior, i aquest fet amenaçava la capacitat econòmica i l’existència futura de l’RDA. A més, uns 50.000 berlinesos orientals (anomenats Grenzgänger, passadors de fronteres) treballaven a Berlín Oest, però vivien en les condicions més barates i econòmiques de l’Est.
Construcció del mur
El pla de construcció del mur de Berlín era un secret d’Estat de l’RDA. El mur fou construït per ordre del SED, el partit únic, sota la vigilància i protecció de la policia i els soldats de l’Exèrcit Nacional Popular (Volksarmee). Dos mesos abans, el 15 de juny de 1961, el secretari general de l’RDA, Walter Ulbricht, havia dit en una conferència de premsa internacional que tingué lloc a Berlín Est en resposta a una pregunta de la periodista Annamarie Doherr (RFA):
Reaccions
La reacció dels països de l’OTAN no es van fer esperar: en només 20 hores, escamots militars ja eren a la frontera; 40 hores després, es va presentar una protesta formal al comandant soviètic de Berlín; i tres dies després van fer arribar a Moscou una protesta democràtica. Totes aquestes operacions es van fer de cara a l’opinió pública, ja que sempre van circular rumors que afirmaven que abans de la construcció del mur els soviètics havien avisat els americans i que els havien garantit la continuïtat dels seus drets sobre Berlín Oest. Així, el mur només era un simple testimoni físic del manteniment de l’estatus quo. La Unió Soviètica renunciava, a més, a l’objectiu encara mantingut el 1958 per Khrusxov que Berlín havia de ser una zona desmilitaritzada per tal que la ciutat pogués esdevenir “lliure”.
Un país dividit
Des de l’1 de juny de 1952, els berlinesos occidentals no podien viatjar lliurement a l’RDA. Després d’unes llargues negociacions, el 1963 es va arribar a un acord que permetia als berlinesos de l’Oest de visitar els seus familiars a Berlín Est.
A partir dels anys setanta, gràcies a la nova política conjunta de Willy Brandt i Erich Honecker d’apropament de les dues Alemanyes, la frontera es va obrir lleugerament. L’RDA va facilitar els tràmits per a viatjar a l’Oest, especialment a sectors de la població “improductius”, com ara els jubilats, i permetia als ciutadans occidentals visites a regions de l’RDA properes a la frontera. L’RDA va condicionar la possibilitat de la lliure circulació de persones al fet que es reconegués la República Democràtica com a estat sobirà i que es repatriessin els ciutadans orientals que viatgessin a l’Oest i no volguessin tornar. Aquestes peticions van ser rebutjades per la República Federal perquè contravenien la Constitució.
Caiguda del mur
El mur de Berlín va caure la nit de dijous 9 a divendres 10 de novembre de 1989, després de més de 28 anys. Antecedents d’aquesta obertura són les manifestacions de protesta dels mesos anteriors (Montagsdemos o Manifestacions del Dilluns) i l’exigència de lliure circulació de persones per part dels ciutadans orientals; així com l’emigració creixent cap a l’RFA a través de les ambaixades occidentals situades a capitals de l’Europa de l’Est (especialment les de Praga i Varsòvia) i a través de les fronteres obertes entre Àustria i Hongria.
El detonant va ser una conferència de premsa del membre del Politburó del SED Günter Schabowski al Centre de Premsa Internacional a Berlín Est, que va ser retransmesa en directe per televisió i vista per molta gent. Schabowski, cap al final de la conferència de premsa (a les 18:57), va llegir de passada un full d’un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentació dels visats que, com es va descobrir posteriorment, encara no havia estat aprovada. Es tractava d’un simple document de treball que no havia de ser donat a conèixer públicament fins al 10 de novembre a les 4:00, per tal que totes les institucions corresponents estiguessin adequadament informades.
A causa de les notícies titulades “El mur és obert!”, emeses per les cadenes de ràdio i televisió occidentals, que es podien rebre a bona part del territori de la República Democràtica, milers de berlinesos de l’Est van dirigir-se als passos fronterers i en van exigir l’obertura. Ni la policia fronterera ni les unitats de control de passaports havien rebut ordres concretes. Poc després de les 23:00, encara sense ordres oficials i sota la pressió de les masses, el pas del carrer Bornholmer Straße de Berlín va aixecar la barrera, i la resta de passos van anar obrint en cadena. En ser això retransmès per televisió en directe, encara més ciutadans i ciutadanes orientals van sortir al carrer i es van dirigir a les fronteres. El matí del 10 de novembre de 1989 quantitats ingents de persones seguien travessant la frontera, ara ja sense control.
Els alemanys orientals van ser rebuts per la població de Berlín Oest amb els braços oberts i caloroses abraçades
Idees extretes de Viquipèdia
